Serrat - Cançó de matinada

Hay artistas de los que es muy jodido poner una sola canción, porque supone dejar fuera muchísimas otras maravillas, pero bueno. Una de Serrat de hace la friolera de 32 años, Cançó de matinada.

Está la he descubierto gracias a Andrés, todo hay que decirlo... :) Dejo un enlace con la traducción.

Ens ho ha de dir la veu tremolosa
y trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser el gall
que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.
Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.
S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi
fins que les talliu d'un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.
Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.
I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les montanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg.
el camí que han de fer és molt llarg.
Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple
de roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.
I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.
I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.